Hipnosi, possessions i éssers sobrenaturals

laa

Hipnosi, possessions i éssers sobrenaturals

Es podria dir que la màgia, el món d’allò que escapa a la nostra comprensió científica, manté una certa relació amb allò que escapa a la consciència dins la nostra ment.

Visions, experiències místiques, possessions demoníaques o premonicions són productes de la gran capacitat del subconscient humà per afectar a la consciència. O aquesta sembla ser la causa en la majoria dels casos.

Fent una ullada a temps passats podem comprovar com la humanitat ha donat explicacions místiques externes als estats alterats dels individus.

Fins fa relativament poc, la malaltia mental ha estat considerada com el resultat de possessions, pactes amb entitats sobrenaturals o malediccions. Les referències més antigues de dimonis que causen malalties als humans es troben en la cultura sumèria, on els anomenats gid-dim posseïen els cossos de les seves víctimes per a fer-los embogir o emmalaltir físicament. Aquesta tradició ha perdurat fins als nostres dies, en què alguns individus segueixen tractant d’explicar comportaments anòmals a través d’explicacions esotèriques.

Un altre exemple del poder del subconscient per a fer que la humanitat posi els ulls sobre els actes de suposats éssers superiors el trobaríem en l’ús d’estupefaents en l’antiguitat. Bruixes, bruixots, sacerdots i sacerdotesses han utilitzat diverses substàncies de forma conscient o inconscient per a comulgar amb energies místiques i éssers sobrenaturals. En recents descobriments s’ha pogut analitzar el contingut de pocions i ungüents de bruixes europees de la alta edat mitjana que han sobreviscut al pas del temps. En ser examinades, aquestes pocions han resultat estar compostes per components al·lucinògens com la amanita muscària o la belladona, ambdues productores de substàncies que creen deliris i al·lucinacions.

A continuació s’exposen dos casos d’hipnosi que segueixen aquesta tradició humana en els nostres temps.

Transformació hipnòtica

L’Eduard és un home de mitjana edat que acudeix a la consulta per a tractar-se de problemes de nerviosisme i estrès. En la primera sessió, l’Eduard aconsegueix un grau molt profund d’hipnosi. En mig d’aquesta, quelcom succeeix de forma inesperada i fent sons guturals l’Eduard agafa pel coll a l’hipnòleg i no s’atura fins que no se li ordena amb una ordre hipnòtica. Després del trasbals de la sessió, l’Eduard es disculpa i rebel·la el veritable motiu de la visita.

En unes vacances al Pirineu català amb la seva dona, l’Eduard va tenir un encontre amb una criatura maligna, un gos llop a qui se li atribuïen les morts de tres ovelles en una granja propera. L’Eduard, que pateix una forta fòbia als gossos, en veure’l va començar a córrer sabedor de la fama de l’animal. Aquest va començar a perseguir-lo esperonat per la fugida i la por de l’home, aconseguint mossegar-li una cama abans que aquest podés fugir. Després del fort ensurt el protagonista d’aquest cas va continuar fent vida normal i la mossegada es va curar sense més complicacions. Però una nit, en sortir a passejar aprofitant que era lluna plena, l’Eduard va sentir que no es trobava be, que una gana voraç s’apoderava d’ell i el pèl li començava a créixer per tot el seu cos, aquell gos llop dels pirineus l’havia convertit en una bèstia, l’home llop.

Davant d’una afirmació tant sorprenent es va decidir seguir-li el joc a aquell home per saber més sobre el seu cas i, si fos possible, ajudar-lo.

L’Eduard creia fermament que la hipnosi podria ajudar-lo a curar la maledicció que patia i que estava sent un problema per a ell i la seva dona, a qui obligava a lligar-lo al llit les nits de lluna plena. L’Eduard deia que era necessari, ja que en repetides ocasions la seva dona havia patit les mossegades i esgarrapades de l’”animal” en què el seu marit es convertia. La dona afirmava que no era possible de convèncer, ja que ell pensava que tothom qui havia presenciat la seva suposada transformació el mentia per a no espantar-lo.

Després de consultar amb un psiquiatre i pactar col·laborar en aquest cas, es decideix que podria ser bo fer veure al pacient l’engany en el què està mostrant-li una filmació de la seva suposada “transformació”. En casos de psicosi és necessari que l’afectat reconegui que la seva percepció està alterada per a poder treballar el trastorn des del punt de vista mèdic amb el pacient.

Amb hipnosi, la ment pot deixar anar el seu contingut desfermat i fa que aquesta sigui molt susceptible a la suggestió. Per aquest fet es decideix “forçar la transformació” en l’estat hipnòtic.

En la següent sessió, se li diu a l’Eduard que a través de la hipnosi es pot fer sortir a l’animal que porta dins per a poder extreure la maledicció.

El primer pas és el de fer que l’Eduard estigui tranquil i relaxat, aconseguint un punt de relaxació profunda i benestar que permeti arribar al “clímax” de la suposada transformació sense prendre riscos. Acte seguit, amb un Eduard tranquil i des-estressat, es dóna la ordre: “-Aniré comptant del deu fins al u i la teva transformació s’anirà manifestant.”

Després d’aquestes paraules, el cos de l’Eduard comença progressivament a convulsionar-se i a pronunciar paraules inconnexes acompanyades d’udols i grunys. Aquest estat alterat va en augment fins que se li ordena que dormi i frena completament la seva activitat. Sense massa sorpresa es comprova que a l’Eduard no li han crescut els ullals ni el pèl. I la càmera amagada a la consulta ho pot verificar perfectament.

En obrir de nou els ulls, l’Eduard creu que els presents han pogut observar la seva transformació. Però per a la seva sorpresa, no ha estat així. En veure la cinta de vídeo, l’Eduard no sembla creure el que veu. En aquell precís moment quelcom canvia en la seva expressió, ho ha entès.

A partir del visionat el protagonista del cas es planteja la possibilitat de que tot es degui a il·lusions degudes a algun tipus de trastorn mental i decideix posar-se en mans del psiquiatre, qui acabarà descobrint que l’Eduard pateix esquizofrènia. La situació en la que s’ha vist ha estat el resultat d’un brot psicòtic estimulat per la experiència traumàtica de l’atac del gos llop.

Possessió

Aquest cas és un experiment, una ocasió en la que es va poder utilitzar la hipnosi per a vèncer un suposat “ens sobrenatural”. En una època on la hipnosi i la investigació paranormal estaven estretament lligades, s’investigava un cas sorprenent en el què es va poder participar. La Júlia és una dona normal, dins l’ampli ventall del que entenem per “normalitat”, però un dia aquesta normalitat es va veure truncada. Sense posseir unes fortes conviccions religioses, un dia va somiar amb una bèstia negra que li xiuxiuejava paraules que ella no entenia. Aquest somni es repetiria vàries vegades durant els dies següents. Un dia, sembla ser que aquest ésser que l’assetjava en somni va prendre control sobre el seu cos, estava posseïda.


El curiós d’aquest cas és que la Júlia era capaç d’endevinar, d’entre tres sobres tancats, quin d’ells contenia una estampeta, ja que quan se li acostava el sobre amb la imatge religiosa es posava a cridar i exclamar insults i amenaces. També era curiosa la seva capacitat de distingir l’aigua beneïda de l’aigua corrent. Una possible explicació és que el subconscient humà analitza molta més informació dels seus voltants que la part conscient de la ment. Podria ser que en aquell estat alterat la Júlia analitzés inconscientment les expressions facials dels qui li mostraven els sobres o li tiraven l’aigua, així com les petites diferències en les formes dels sobres o les petites variacions en els gestos a l’hora de tirar l’aigua beneïda. Aquesta anàlisi subconscient podria transmetre aquestes impressions a la Júlia sense saber-ho ella i, per tant, reforçar la validesa de la suposada possessió.


El grup de recerca paranormal que estava treballant en el cas de la noia havia intentat fer un exorcisme a la suposada posseïda sense èxit, així que van demanar la participació de l’hipnòleg per si pogués ser d’ajuda en aquest cas. Mantenint una actitud agnòstica es va decidir seguir la corrent a la pacient. S’indueix un estat hipnòtic a la Júlia i se la fa sentir tranquil·la i relaxada. Tot sembla anar bé amb la hipnosi fins que la pacient comença a mostrar progressivament tics facials i convulsions en augment. És en aquest moment que l’ens que porta dins desperta llançant improperis i escopint als presents. Sense perdre els nervis s’utilitza una tècnica que farà que el suposat dimoni desaparegui del seu cos, se li diu a Júlia que en estar ella hipnotitzada també ho està l’ens i que l’ha enganyat per caure en l’estat hipnòtic i rebre l’ordre d’abandonar el cos de la hipnotitzada. Entre forts crits i convulsions el suposat ens del cos de Júlia exclama: “m’has enganyat!” i desapareix per sempre. Després d’aquella sessió es recomana a Júlia que busqui l’ajuda d’experts, però fins al dia d’avui no ha sofert cap altra situació que es pugui catalogar de psicòtica. Qui sap, pot ser que els dimonis existeixin i estiguin entre nosaltres?

Comparteix Facebook Twitter LinkedIn Google

Últims Articles