Regressió a vides passades, mite o realitat?

clock-623170_960_720

La regressió hipnòtica és la tècnica de la hipnosi que ens permet fer que el client recordi vivències de temps passats que havien quedat oblidats o bé bloquejats en la ment. Aquesta tècnica és freqüentment utilitzada per a desbloquejar possibles causes del passat per a problemàtiques mentals actuals dels pacients. Sota hipnosi és possible entrar en un estat de hipermnèsia, un estat en què el pacient aconsegueix recuperar records amb una gran facilitat, fins i tot aquells que li eren totalment aliens abans de recordar-los.

Però, i si podéssim retrocedir més enllà de la nostra pròpia infància? Més enllà inclús del propi naixement? Des del escepticisme s’ha pogut comprovar com en ocasions la regressió sembla desafiar tota lògica científica, dades molt acurades de gent sense coneixements històrics, habilitats musicals mai vistes en l’individu, coneixement de llengües estrangeres…

Però com se sol dir “una de cal y otra de arena”, no són pocs els casos en què l’hipnotitzat revela anacronismes històrics en el seu relat o deixa entreveure productes que provenen de la pròpia imaginació.

A continuació us mostrem alguns dels casos de regressió dels quals s’ha estat testimoni, jutjar la validesa dels relats resta a les mans dels lectors.

L’alcalde extremeny

La regressió d’una dona nascuda a França i resident a Barcelona la va transportar a un passat difícil d’ubicar en el temps. Els primers records que van aparèixer van ser els d’una terra càlida i un Poblet allunyat, sense electricitat; el lloc, Extremadura. En prendre consciència del propi cos en aquell moment del passat, la jove es va veure en un cos d’un home prim i alt, vell i arrugat. Es recordava com una figura important en el seu entorn, era l’alcalde de la localitat. El que és interessant d’aquest cas és que la noia recordava el nom complert d’aquella suposada vida passada però no el nom del poble. En aquell moment no es va posar èmfasi en la recerca d’aquella història en particular, però es va demanar a la clienta que si mai ho investigava informés d’allò que havia descobert. Anys més tard, un dia una trucada va confirmar allò que es va veure durant la sessió d’hipnosi regressiva, era la noia d’aquella regressió d’anys enrere. Per un casual aquesta dona es trobava de viatge turístic a Extremadura quan, en passar pel costat d’un cartell d’un petit poble la va recórrer un pensament estrany “¿Serà aquest poble?”. Efectivament, en dirigir-se a l’ajuntament de la petita localitat va descobrir que la persona amb noms i cognoms que havia recordat ser havia estat alcalde d’aquella petita localitat en el segle XVIII.

La dona, nascuda a França desconeixia els paisatges extremenys, ni tan sols sabria dir res d’aquella terra més enllà d’haver sentit el nom algun cop abans de visitar-la. Mentia la jove d’origen francès? Hauria escoltat potser la història en alguna conversa de forma subconscient i la seva ment la havia reproduït sota l’estat hipnòtic? No se sap, el que és segur es que aquest relat crea un gran interrogant digne de fer trontollar creences.

El monjo medieval

La següent regressió la protagonitza un home de mitjana edat que volia saber què se sent en una regressió i si podia ser possible extreure records de la ment de vides passades.

Resulta que aquest home es va veure a sí mateix sota estat hipnòtic en un convent medieval del segle IX, amb els hàbits d’un frare de l’època en un claustre rural.

Ell, en la seva suposada vida com a monjo descrivia acuradament les activitats que es duien a terme en el dia a dia del convent: la oració a maitines per la matinada, les tasques de cura de l’hort del convent, els estris per a la confecció de productes artesanals d’una època passada, els dinars amb pa amb tomàquet… Pa amb tomàquet? En aquest punt durant la sessió de regressió van saltar totes les alarmes mentals, o bé la Catalunya eclesiàstica medieval guardava el secret d’una varietat de tomàquet autòcton català des d’abans de la descoberta d’Amèrica o allò que explicava el client no tenia sentit.

Aquest és un cas de falsa regressió o es podria deure a la imaginació desfermada del subconscient que a vegades pot fer veure a les persones imatges i situacions com a reals en estat hipnòtic.

El diari rus

Un cas realment curiós es el d’una dona jove i menuda que en començar la sessió es va veure com un home fort i corpulent, exercint de ferrer a les cavallerisses d’un palau. El palau semblava ser del segle XVIII o XIX, amb grans comoditats i luxes de l’època, en una terra nevada. En aquell moment li va passar per la ment un nom, Nicolau II, el Tzar de la Rússia de finals del segle XIX i principis del XX, més conegut com a l’últim Tzar. Per tal de poder contemplar la possibilitat que la clienta podés haver estat la ferrera del Tzar se li va dir que busqués mentalment un diari i en llegís una pàgina a l’atzar. La clienta va dir que era capaç de veure’l però no de llegir-ne les grafies russes. No recordava la llengua russa tot i que era capaç de veure totes i cada una de les lletres davant seu. Per tal de treure l’entrellat de la situació se li va demanar a la dona que definís la forma de cada una de les lletres d’una de les notícies del diari. Després de ser apuntades curosament una per una amb el màxim rigor possible, es va portar el text resultant de les lletres a una traductora de la llengua russa.

Amb gran sorpresa es va poder comprovar que el text tenia sentit, és més, era una notícia referent a la situació convulsa de la Rússia de l’època.

La clienta afirmava no saber rus i tenir un coneixement molt limitat de la Rússia dels Tzars.

És possible que el seu subconscient memoritzés una notícia del segle XIX-XX en algun lloc? Mentia la clienta d’una forma molt elaborada?

Deia Carl Jung, psiquiatre contemporani a Freud, que l’home necessita conservar un punt d’espiritualitat que el porti a pensar en quelcom més enllà de la “coincidència còsmica” en l’origen de la consciència i la falta de sentit de l’existència. Aquest, junt amb els altres relats, ens donen motius per aixecar la mirada per sobre d’allò mundà i pensar, i si…?

L’emparedament

L’última regressió ens mostra com aquesta pràctica pot ser beneficiosa, siguin els records verdaders o no. El cas és el d’un home al qual el procés de la regressió el va conduir a un convent de l’alta edat mitjana. El client va rebre dos records que s’entrellaçaven. Per un costat podia rebre imatges i sensacions comunes de la vida d’una monja, per l’altre recordava una sensació ominosa d’estar reclòs en un lloc fosc i humit.

La vida de la monja recordada per el client era monòtona i tranquil·la, res feia que es podés relacionar la sensació de reclusió amb les activitats comunes d’aquest personatge.

En el transcurs de la sessió es va fer passar al client per les etapes i fets importants de la seva vida com l’entrada al convent o l’ordenament com a monja però un fet destacava entre tots els altres, la seva relació amb el jardiner. En saber-ho la abadessa van reprendre a la monja amb un salvatgisme brutal, emparedant-la viva en una petita habitació del soterrani del convent on va morir de deshidratació, fam i desesperació.

Aquest relat no dona cap pista sobre la possible veracitat de la regressió, però l’interessant d’aquesta història és que el client havia patit tota la vida atacs de claustrofòbia que van anar remetent dies després de la sessió, com si la seva vida passada hagués afectat a les pors de la vida actual del client.

Si ens situéssim a l’altre costat de l’espectre en quan a opinió sobre el fet, podríem dir que aquestes vivències, reals o no, creen moltes vegades una catarsi en el pacient que supera les pors que resten amagades al interior de la ment, potser en forma d’història.

Veritat? Mentida? No ho sabem però funciona.

Comparteix Facebook Twitter LinkedIn Google

Últims Articles