Secrets de la hipnosi d’espectacle: rere el fum i els miralls

espectacle

S’apaguen les llums i a l’escenari una sola persona obre la funció. Després de la xerrada introductòria de rigor en què parla sobre el poder de la ment i les capacitats de l’hipnòleg per a descobrir potencials ocults d’aquesta i fer-la canviar a voluntat ja ha començat a convèncer al públic, que sent que és capaç de ser hipnotitzat. Acte seguit l’hipnòleg farà una petita prova, amb aquesta veurà qui és més fàcil d’hipnotitzar, recollint amb un cop d’ull aquells que estan més predisposats i són mes suggestionables. En acabar la prova arriba el moment de posar a prova la valentia i voluntat del públic, és el moment de demanar voluntaris per a l’espectacle. Els voluntaris seleccionats per l’hipnòleg pugen, emocionats i nerviosos a l’escenari entre els aplaudiments de la resta. És freqüent que l’hipnòleg comenci hipnotitzant a un membre especialment voluntariós i suggestionable del públic, aquest serà el “fil conductor” que acabarà de convèncer als altres sobre la veracitat del procés hipnòtic, facilitant la feina a l’hipnòleg en les hipnosis als següents participants.

L’hipnòleg, amb gran teatralitat passa la mà pel front del primer voluntari, du a terme la inducció hipnòtica i crida: “dorm”! Aquest cau sobre la cadira en un estat de profunda relaxació. És en aquest moment quan comença l’espectacle; els voluntaris són capaços de fer les coses més inversemblants, creuen que són gallines, no senten dolor o el seu cos es torna rígid. Després d’aquesta demostració el públic queda bocabadat i l’hipnòleg acaba mostrant la cirereta del pastís, els voluntaris no s’en recorden de res del què han fet. Sorpresa, aplaudiments, baixa el teló, fi.

En el paràgraf introductori s’ha intentat esbossar de forma genèrica la típica actuació d’un hipnòleg d’espectacle. En les següents seccions es desgranaran cada una d’aquelles parts que s’han remarcat dins el fragment anterior per a treure l’entrellat d’aquelles estratègies que utilitzen els hipnòlegs del món de l’espectacle i que, sense pretendre-ho, han omplert de tòpics la hipnosi clínica.

Val a dir que els professionals de la hipnosi d’espectacle solen ser grans professionals amb una gran capacitat per a hipnotitzar de forma ràpida i directa amb tècniques que porten molts anys en ser perfeccionades i es mereixen un gran respecte que no es pot ni es pretén menystenir.

Introducció, proves inicials i petició de voluntaris

La labor de l’hipnòleg comença des del moment inicial de l’espectacle. Abans que els voluntaris pugin a l’escenari necessita assegurar tres coses: la seva imatge davant dels espectadors, la facilitat dels voluntaris per a ser hipnotitzats i la voluntarietat d’aquests.

La imatge que projecta l’hipnòleg davant de l’espectador és molt important pel fet que la voluntarietat del procés hipnòtic implica que el “pacient” vegi a l’hipnòleg com a algú capaç d’hipnotitzar-lo i predisposar-se, per tant, a aquest. Donar una bona impressió en el discurs inicial és imprescindible.

A través de la petita prova introductòria (que se sol basar en un seguit d’activitats curt que poden fer els espectadors des del seient) l’hipnòleg sondeja la facilitat per a ser hipnotitzats dels espectadors i memoritzarà aquells qui hagin donat un millor resultat. Tothom és capaç de ser hipnotitzat així com tothom és capaç d’emborratxar-se, però hi ha qui necessitarà un got de vi i qui necessitarà veure’s l’ampolla sencera. L’hipnòleg necessita fixar-se en l’equivalent hipnòtic al qui s’emborratxa amb un got de vi pel simple fet que aquest no disposa de molt de temps per a la hipnosi i el ritme de l’espectacle requereix una hipnosi ràpida.

Un cop vistos aquells espectadors als quals es podrà hipnotitzar amb facilitat, l’hipnòleg demanarà voluntaris, ja que la desinhibició i la voluntarietat són fonamentals per a que el pacient obri la seva ment al procés hipnòtic i molt més quan aquest es durà a terme en un escenari davant d’un públic desconegut.

Arribat a aquest punt l’hipnòleg es troba en el moment més crucial de la seva actuació; escollir d’entre els voluntaris als qui hagi percebut com a més fàcils d’hipnotitzar en la prova introductòria, aconseguint en un mateix individu facilitat i voluntarietat.

Tot està ja llest per a què comenci l’espectacle.

Els voluntaris pugen a l’escenari

Entre emocions i nervis els voluntaris recorren el passadís de la sala del teatre, les llums, la habilitat de guiar de l’hipnòleg i la gent expectant amb la mirada clavada en ells contribueixen a crear-los un estat alterat d’ànim i consciencia, com cérvols enlluernats per els fars d’un cotxe. Moltes vegades un dels voluntaris ha entrat en un estat molt profund de relaxació només amb la prova inicial, aquest serà el primer a ser hipnotitzat i convencerà als altres de que poden ser hipnotitzats amb el seu exemple. Moltes vegades aquest no és un espectador corrent sinó algú preparat amb antelació abans de l’espectacle. Preparat amb antelació (amb sessions d’hipnosi prèvies que predisposin a l’hipnòleg i que facin arribar a una hipnosi més profunda) no vol dir que sigui un engany, sinó que l’hipnòleg es serveix d’aquesta estratègia per a aconseguir una hipnosi més profunda dels altres voluntaris “reals”.

El cos de l’espectacle i el gran final

En aquest últim paràgraf s’analitzen tres dels tòpics més grans en qualsevol espectacle d’hipnosi: l’hipnòleg que “adorm” als seus pacients, les “transformacions” en altres persones o animals i el necessari “no te’n recordaràs de res”.

En quant al primer tòpic de la hipnosi d’espectacle, està el fet que l’hipnòleg ordeni: “dorm!” als seus pacients quan l’estat hipnòtic és molt diferent a estar adormit i l’hipnotitzat és capaç de percebre allò que l’envolta. Aquest “dorm” s’utilitza simplement per a convertir el procés que observen els espectadors en quelcom més màgic i a l’hipnòleg en un ésser poderós capaç de fer adormir a les seves “víctimes”.

Una de les actuacions més icòniques de l’espectacle en hipnosi és la mil vegades repetida en els mitjans i al cinema en què els hipnotitzats creuen ser una gallina, una nena petita, un gos, etc. En la majoria dels casos no és possible fer que una persona se senti allò que no és per ordres de l’hipnòleg, però el principi sota el qual funciona aquesta ordre és que la hipnosi té un efecte de des inhibició sobre el voluntari que l’ajudarà a fer tot allò que li digui l’hipnòleg tot i que no se senti com a tal. I si l’hipnotitzat només està fingint ser una gallina o un gos, com és que després de la hipnosi no ho revela? Aquí és on entra en joc l’últim aspecte de la hipnosi d’espectacle, el gran final, la ordre de l’hipnòleg de no recordar res.

No recordar res no és una conseqüència de la hipnosi, sinó una ordre expressa que dóna l’hipnòleg a l’hipnotitzat. Aquest acaba la hipnosi dient: “ara obriràs els ulls i no recordaràs res” donant una última ordre per a aconseguir un final més espectacular i perquè aquest hipnotitzat no sigui capaç d’explicar realment tot allò que li passava pel cap quan estava en transit hipnòtic.

Moltes persones creuen que la hipnosi d’espectacle és una mentida. El cert, es que és una realitat que ens fa veure coses que no ho són.

Comparteix Facebook Twitter LinkedIn Google

Últims Articles